Perspectiva de gènere en les neurodivergències: per què importa?

Quin paper tenen el sexe i el gènere?

Tant el TEA com el TDAH són condicions amb una gran heterogeneïtat: no hi ha un únic origen ni una única manera d'expressar-se. Un dels factors clau per entendre aquesta diversitat és el sexe i el gènere.

Estudis recents mostren que, quan s'utilitzen eines de detecció menys esbiaixades, la diferència entre homes i dones diagnosticades disminueix.

• No hi ha un perfil únic de TEA/TDAH.
• El gènere modula com s'expressa la simptomatologia.
• Com menys biaix diagnòstic, menor és la bretxa aparent entre homes i dones.

TDAH en dones: menys visible, no menys real

En moltes dones predominen símptomes d'inatenció, menys disruptius en contextos escolars i familiars, fet que dificulta la detecció precoç.

Quan es tenen en compte aquests perfils clínics, augmenten significativament els diagnòstics en dones.

Autisme i masking: quan adaptar-se esgota

Moltes nenes i dones desenvolupen estratègies sofisticades d'emmascarament (masking) per ajustar-se a expectatives socials de gènere.

Aquest masking pot facilitar l'adaptació aparent, però té un cost emocional alt i dificulta l'accés a suport adequat.

Per què és clau la perspectiva de gènere?

Incorporar la perspectiva de gènere en clínica no és ideològic: és una necessitat professional i ètica per comprendre millor la realitat de cada persona.

Aquesta mirada ajuda a detectar manifestacions que no encaixen en estereotips tradicionals i permet acompanyar d'una manera més justa, respectuosa i eficaç.

• Millora la detecció en perfils infravisibilitzats.
• Evita diagnòstics tardans i malentesos clínics.
• Permet un acompanyament més ajustat i eficaç.